Cartell del bimil·lenari de Tortosa d'Antoni Tàpies (Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre, 1986)

L’extensió del municipi, amb 219 Km 2, continua essent considerable. Comprèn els nuclis de població de Tortosa ciutat, Jesús, Bítem, Camp-redó, els Reguers, Vinallop, Mianes, Font de Quinto, la Masada de Gassol, Mas Aiuso i Santa Rosa de Lima.

L’any 1981 la ciutat de Tortosa comptava amb 21.512 habitants (15.068 eren homes, i, 16.120, dones), cosa que, juntament amb la població dels altres nuclis del municipi, sumava un total de 31.445 habitants, segons dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Aquell mateix any, la població activa era del 58’9%. Després de la segregació de l’Aldea (any 1983), la xifra es va reduir a 29.298 el 1984. Tot i això, amb la  disminució de l’emigració cap a altres ciutats industrials, la població creix lleugerament. La taxa de natalitat no va baixar tant com en altres llocs de Catalunya, però era una població envellida. L’any 1989, el municipi tenia 29.600 habitants. En tots els recomptes de població d’aquesta dècada, el nombre de dones sempre ha superat en un miler al d’homes.

El 1981, s’aprovà la llei que permetia el transvasament d’aigua del riu Ebre al Camp de Tarragona. Per oposar-se a aquest fet va néixer la Coordinadora Antitransvasament, que no va poder aturar les obres del Mini-Transvasament el qual es va posar en marxa l’any 1989.

Es fan importants obres públiques. Durant els primers anys de la dècada, es desallotja el Cementiri Vell de Sant Llatzer, clausurat al 1979. El 1986, s’inaugura la Bilioteca Francesc Oliver de Boteller. L’antiga Biblioteca Popular, situada al carrer de la Rosa, es va destinar al públic infantil i juvenil. Aquest mateix any, les instal·lacions esportives municipals s’amplien amb la creació de la piscina coberta. El 1988, s’inauguren el passeig de Ronda i el pont del Bimil·lenari.

A Catalunya es constitueixen els Consells Comarcals. Tortosa, com a capital de la comarca del Baix Ebre, va habilitar com a seu del Consell Comarcal l’antic Convent de les Oblates al 1989.

Es van fer importants inversions per millorar l’escola pública amb la construcció de nous edificis per a les escoles de Ferreries, de la Mercè i Jesús. D'aquesta manera, es va augmentar l'oferta educativa en centres públics. Tortosa també comptava amb centres privats i concertats, tant de primària com de secundària.

L’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre celebra la seva primera edició l’any 1980. Al 1989 es va celebrar la primera edició de la Setmana Escolar.

Tortosa començava a tenir estudis universitaris presencials amb la inauguració de l’Escola Universitària d’Infermeria l’any 1983.

La població treballava principalment en els sectors terciari i secundari. Tortosa era una ciutat comercial i de serveis que abastia una zona bàsicament agrícola, centrada en el cultiu de cítrics i altres fruites, i en la producció d’oli.

Políticament, la dècada començà amb la incipient democràcia. Tortosa va viure amb angoixa el cop d’estat del 23 de febrer de 1982, el qual sortosament no va anar més enllà. Restablert el Govern de la Generalitat, al 1981 es crea a la nostra ciutat la Delegació de Cultura, situada al Palau Oliver de Boteller.

Va ser el temps de la normalització lingüística, que es va endegar el 1982. Molta gent de Tortosa va poder aprendre a escriure per primer cop en la seva pròpia llengua.

L’Arxiu Històric de la ciutat, pel conveni signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat, va esdevenir Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, l’any 1983.

La sanitat pública es consolida amb l’Hospital Verge de la Cinta.

Els cinemes Fèmina i Montepio funcionaven regularment, així com la Filmoteca de la Generalitat. L’any 1982, per iniciativa d’un col·lectiu de gent, i amb l’ajut dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, es creà el Cine Forum Objectiu, que al Palau Oliver de Boteller va projectar les pel·lícules dels principals directors cinematogràfics. En aquesta dècada, per iniciativa del col·lectiu La Finestra, naix el Festival de Teatre de Tortosa.

Al 1986, Tortosa va celebrar els actes de la celebració del seu bimil·lenari. El cartell commemoratiu va ser obra d’Antoni Tàpies.

Les comunicacions per carretera amb Barcelona i València són bones. En canvi, les comunicacions amb l’interior són força deficients, sobretot amb les comarques de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta. Aquesta mancança, se soluciona amb la construcció de l’Eix de l’Ebre, que s’inicià l’any 1983.

Les comunicacions per ferrocarril amb l’interior són inexistents des del tancament de la via fèrria de la Vall de Zafan l’any 1973. Els enllaços ferroviaris amb Barcelona i València són prou bons, però l’any 1985 RENFE aprova la creació del Corredor del Mediterrani. La companyia d’autobusos HIFE enllaça Tortosa amb diferents pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre, així com amb ciutats d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Durant aquesta dècada els dos setmanaris locals principals eren La Voz del Bajo Ebro i l’Ebre Informes, setmanari de caràcter independent fundat per Josep Bayerri Raga.

Ràdio Tortosa segueix en funcionament. Amb l’arribada de la democràcia, s’integrà primer a Radio Cadena Española, i posteriorment a Ràdio Nacional de España. Les emissions de Catalunya Ràdio i de TV3 arriben a les Terres de l’Ebre al gener de 1984.

L’any 1986, naix la primera televisió local de Tortosa, Tortosa 2000, dirigida per Ramon Ferrando Adell amb la col·laboració de Josep Baubí, Antoni Gallardo, Enric Algueró i Josep Àngel Òdena.