Calvari al barri de Santa Clara (Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre)

L’any 1940 el terme municipal de Tortosa era el més extens de Catalunya, amb 424 km2. Comprenia la ciutat de Tortosa, l’Aldea, Bítem, Camarles, Camp-redó, Jesús, Jesús i Maria, La Cava, Sant Jaume d’Enveja, Els Reguers i Vinallop. Com a conseqüència de la guerra, Tortosa era una ciutat en runes.

El 1940, l’Ajuntament de Tortosa va acordar demanar la intervenció del Govern per tal de reconstruir la ciutat sota la tutela de Regiones Devastadas. Aquesta reconstrucció va durar fins al 1957.

La població del municipi era a 1940 de 38.269 habitants, nombre inferior respecte a l’any 1936, conseqüència de les baixes per la guerra i l’exili.

	Aula de l'Institut del carrer Montcada, Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre

La Dictadura va reglamentar acuradament el funcionament de la família i va establir legalment discriminacions entre el que podien fer les dones i els homes. Aquestes discriminacions es van veure reforçades per l’actuació de l’Església. La principal ocupació de les dones era el treball domèstic propi i aliè, la feina al camp, la confecció... Entre els homes, les feines principals eren les agrícoles i forestals, les relacionades amb la construcció, el comerç, les escasses indústries i altres activitats professionals. La indústria més preuada era la de l'oli d’oliva. Molts xiquets i xiquetes treballaven de ben petits per a col·laborar en la subsistència de la família. Els que podien estudiar, ho feien a les escoles públiques i religioses existents a la ciutat.

Els aliments estaven racionats i cada família comptava amb una cartilla de racionament amb uns cupons per a cada mes. Molts productes només es trobaven al mercat negre, l'anomenat estraperlo, que a alguns els va servir per amassar importants fortunes, i per a d'altres va ser un mitjà de subsistència. La medicina d'aquells temps era precària, i la mortalitat elevada.

L’activitat de lleure més important era el cinema, que es projectava a les sales del Goya, del Coliseu, del Fèmina, i  ocasionalment del Frontón.

Els automòbils eren un objecte de luxe, i per a cobrir distàncies llargues s'utilitzaven el cotxe de línia i els trens. Especialment emblemàtic va ser el ferrocarril de via estreta que connectava Tortosa amb la resta de pobles del municipi del Delta de l’Ebre, conegut com El Carrilet.

El govern franquista monopolitzava tots els mitjans de comunicació. Els diaris que donaven notícies del que passava a Tortosa i les Terres de l’Ebre eren el Diario Español de Tarragona, afí al govern de la Dictadura,  i en menor grau els que es publicaven a Barcelona. Radio Nacional de España, creada durant la guerra, era l'única emissora autoritzada per donar informació. La gent, però, també escoltava altres emissores com Radio España Independiente, coneguda com La Pirenaica, l’emissora del Partit Comunista Espanyol que emetia des de Moscou; la BBC de Londres, Ràdio París...

Les cartes i els telegrames eren un mitjà de comunicació habitual. Tortosa comptava amb una central telefònica, ja que el telèfon no estava estès a nivell particular, ja que era un luxe a l’abast de pocs.